Mes disques à moi.

I·lustracions d'Oscar Antín que recreen una tria d'algunes de les meves portades favorites d'alguns dels meus discos favorits. Una selecció d’imatges, algunes icòniques i emblemàtiques i d'altres més fosques i desconegudes.

"Mes disques à moi" era el nom d'una secció de la revista musical francesa Rock & Folk durant els anys noranta del segle XX en la qual cada mes s'entrevistava a casa seva per descobrir i comentar la seva col·lecció de discos una personalitat del món de les arts, el cinema, el còmic, la música... Parlaven de gustos musicals, de les sorpreses, de les joies i dels tresors amagats als prestatges. De clàssics i de rareses, dels seus formats preferits i de les maneres d'escoltar la música. De grups, músics i cantants i d'anècdotes de concerts. Però sobretot es parlava de l'amor i de la importància dels discos, i de com formen part de les nostres vides.

En alguns casos també comentaven les portades, la seva forma d'acompanyar la música, el seu valor estètic i el fet que moltes vegades, a més d'il·lustrar, poden ser una autèntica obra d'art. Algun cop els amants de la música hem comprat un disc només perquè ens ha agradat o cridat l'atenció la seva portada, sense saber què hi trobarem a dins, per curiositat i per deixar-nos sorprendre.

Perquè l'amor per la música moderna sempre ha anat lligat al seu aspecte visual: portades, vídeo-clips, fotografia, disseny gràfic..

Tot i que la manera de consumir i escoltar música ha canviat molt amb l'arribada d'internet i l'streaming, els formats físics es mantenen vius i segueixen sent una part molt important de la indústria discogràfica. Es manté el ritual de tocar i d'obrir o desplegar, de treure el cd o el vinil de la capsa de plàstic o el sobre de paper i pitjar play o col·locar l'agulla sobre el disc. I mirar. Mirar i gaudir de les imatges que l'artista ha triat per acompanyar la seva música i escoltar l'àlbum o el single, llegir les lletres de les cançons o consultar els crèdits.