Acte de lliurament del 17è Premi Joaquim Amat-Piniella

Organitza: Ajuntament de Manresa / Òmnium Bages

Coorganitza: Biblioteca del Casino / Gremi de Llibreters de Catalunya / Memoria.cat - associació Memòria i Història de Manresa / Associació Misteriosa Llum

Col·labora: Denominació d'Origen Pla de Bages / Oller del Mas

Durant l'acte de l'entrega del 17è Premi Joaquim Amat-Piniella i aprofitant la commemoració de l'Any Josep Maria Planes i la petició que li sigui atorgada la distinció de Manresà il·lustre, hi haurà la representació d'un diàleg ambientat l'any 1933, entre l'escriptor Joaquim Amat-Piniella i el periodista manresà Josep Maria Planes, assassinat ara fa just vuitanta anys.

Text: Llorenç Capdevila

Actors: Dani Ledesma (Josep Maria Planes) i Ivan Padilla (Joaquim Amat-Piniella)

Les obres finalistes seleccionades han estat les següents:

1- Les fantasies del nàufrag, de Pep Albanell (Ed. Bromera)

Robinson Crusoe va ser el seu primer llibre de nàufrags. «Era la primera novel·la que llegia en la meva vida i tenia la sensació clara que aquell llibre escrit al segle xviii parlava de mi». I és que, abans de saber què era un nàufrag, Pep Albanell ja se’n sentia, com a nen solitari que s’espavilava per adaptar-se a una nova ciutat, on se sabia foraster, i a una nova escola, on notava que no l’estimaven.

Amb la Seu d’Urgell del primer franquisme com a escenari, Albanell entreteixeix anècdotes de la infantesa per crear un relat farcit d’emocions i ironia que es llegeix amb un somriure als llavis. El retrat del món sòpit i gris de la dècada dels cinquanta es fa a través de la mirada càndida d’un nen, però també del sedàs de la distància i, sobretot, de la literatura. I és que, partint de la memòria, Les fantasies del nàufrag és el text d’un gran narrador, que no és una altra cosa que un bon contador de mentides.

(Text de la contracoberta)

2- La sega, de Martí Domínguez (Ed. Proa)

La novel·la transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle xx. És una zona boscosa que freqüenten els guerrillers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les reticències de la mare, que ha vist com el seu marit era víctima de la guàrdia civil. Els fill petit és el narrador de la història, que descobreix el món en un context ple de secrets i violència. Un dels guerrillers del maquis, que s'entén amb la Teresa, és alhora confident de la guàrdia civil. Això originarà algun malentès i algun tiroteig. La novel·la segueix l’evolució del nen protagonista i de la seva família, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies, en un poble de muntanya valencià. 

(Text de la contracoberta)

3- Primer paisatge, d’Isidre Grau (Ed. Gregal)

Primer paisatge és un aplec de mirades al món de la infància d’algú que hi busca les arrels del seu gust per l’escriptura. Partint de la solitud viscuda en un espai que recorda immòbil, l’escriptor evoca els escenaris, els personatges i els moments especials que van modelar la seva personalitat i el van fer creure en el poder de les paraules. Lluny de la recreació biogràfica, l’autor transforma les seves vivències en petites històries que, defugint el costumisme, exploren significats més universals.
Tot i que el llibre no entra en la identificació precisa dels espais, al darrere de cada narració hi ha les formes de viure pròpies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallès. Això no impedeix, ben al contrari, que lectors de totes les procedències se sentin motivats a connectar amb les seves experiències i a identificar-s’hi.
Amb una prosa que busca la claredat i la síntesi, cada relat s’incorpora a un mosaic que va adquirint caràcter de novel·la.

(Text de la contracoberta)

4- Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer Manila (Ed. Proa)

Gabriel Janer Manila, el novel·lista que va sacsejar la literatura balear durant els anys setanta i vuitanta, torna a la primera línia amb unes memòries riques i literàriament poderoses. A través de la vida i la feina de la seva família, venedors de roba en fires pels pobles mallorquins, fa un retrat de la vida a l’illa. Evoca la seva infantesa al poble d’Algaida, en contacte amb la natura, amb el pes de la guerra encara molt present, en un entorn on tothom es coneix. L’educació religiosa i les monges dibuixen un ambient que avui apareix pintoresc i impactant. 
L’autor s’apassiona per la cultura popular de l’illa: certa imatgeria folklòrica, la bruixeria, les llegendes populars, les cançons eròtiques. Resisteix les pressions perquè es fes capellà. Descobreix la passió per aprendre i ensenyar i també l’activisme cultural de certs cenacles. I malgrat l’ombra de Franco, l’entrada als anys seixanta porta, com una ventada, les cançons del Beatles, la llibertat, la revolta.

(Text de la contracoberta)

El jurat d’enguany

 ·Llorenç Capdevila, escriptor.

·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.

·Jordi Estrada, escriptor.

·Toni Mata, periodista de Regió7.

·Genís Sinca, escriptor i periodista.