De París a Nova York. Gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut

Una exposició que ens mostra, mitjançant gravats i obra gràfica de grans artistes, l’evolució de l’art i els canvis de capitalitat del món de l'art i del seu mercat els segles XIX i XX.

De París a Nova York. Gravats de la Col·leccióGelonch Viladegut

Els segles xix i xx van ser protagonistes d’una gran evolució en el món de l’art i en el mercat de l’art.

El segle xix va ser l’època, en el món de l’art, de la revolució permanent; aquell temps en què tot va evolucionar, en què tot estava en moviment i en què es buscaven nous camins. I el final de segle va ser un temps d’experimentació artística a la recerca de nous temes, de noves maneres d’entendre la creació artística, de nous reptes: la febre de la descoberta.

La història de l’art al segle xx, per la seva banda, és una història sense fi. Tot es descobreix i redescobreix, els camins més curts a vegades fan marrada, i els artistes volen menjar-se la vida i el món a queixalades. És un segle excitat, però també excitant. Un segle de barreja: el millor i el pitjor, el vell i el nou, l’esclat de vida i la mort.

Els segles xix i xx veuran també canvis de capitalitat. Veuran com el món de l’art, i el mercat de l’art, passaran de París a Nova York en una transició sòlida mai acabada.

L’exposició «De París a Nova York. Gravats de la col·lecció Gelonch Viladegut» vol mostrar, mitjançant gravats i obra gràfica de grans artistes del moment, l’evolució que acabem de descriure: l’eclosió i l’evolució de l’art i els canvis de capitalitat del món i del mercat de l’art.

Aquesta exposició s’estructura en cinc àmbits temàtics al voltant de la reflexió i de les obres dels millors artistes de l’època: «El París del xix. El centre de l’art (1840-1900)», «Artistes nostres a París al tombant de segle (1890-1936)», «El París de les avantguardes (1900-1950)», «Artistes catalans a la recerca de... (1950-1975): el paper del Cercle Maillol» i «L’odissea americana: Nova York, la nova capital de l’art (1950-...)».

Els artistes dels quals hi trobarem obra, amb un paper important dels gravadors catalans d’aquest període, són Leandre Cristòfol, Josep Guinovart, Grau Sala, Albert Ràfols Casamada, Joaquim Marti Bas, Xavier Valls, Antoni Clavé, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Joan Hernández Pijuan, Joan Josep Tharrats, Roy Lichtenstein, Jim Dine, Josep Albers, José Guerrero, Andy Warhol, Mark Tobey, James Rosenquist, Nancy Spero, Esteban Vicente, Pablo Picasso, Arisitde Maillol, Wifredo Lam, Henri Matisse, Jean Dubuffet, Alfred Figueras, Roberto Matta, Marc Chagall, Fernand Léger, Salvador Dalí, Marx Ernst, Ramon Casas, Ismael Smith, Joan Colom, Josep Togores, Xavier Nogués, Henri de Fantin-Latour, Gabriel Belont, Hans Arp, André Derain, Maurice der Vlaminck, Georges Rouault, Maurice Utrillo, André Masson, Pierre Bonnard, Raoul Dufy, Le Corbusier, Joan Miró, Honoré Daumier, Eugène Delacroix, Jean-Baptiste Camille Corot, Charles-François Daubigny, Antoni Salvador Casanova Estorach, Antoine Jean Bail, Auguste Rodin, Paul Albert Besnard, Théophile Alexandre Steinlen, Ricard Canals, Auguste Brouet, Lamax, Pierre- Auguste Renoir, Joaquim Sunyer, Iturrino i Pau Roig