"Presos polítics a l'Espanya contemporània" de Santiago Sierra, "Des del groc" de Marià Dinarès i "Mantra del record" de Quim Moya.

Exposició de les obres de Santiago Sierra, Marià Dinarès i Quim Moya amb motiu de l'existència de presos polítics. De Santiago Sierra s'exposa l'obra censurada a Arco 2018 "Presos polítics a l'Espanya contemporània"; de Marià Dinarès, el treball pictòric "Des del groc"; i de Quim Moya una selecció de retrats del projecte "Mantra del record".

PRESOS POLÍTICS A L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA, de Santiago Sierra

La instal·lació Presos polítics a l’Espanya Contemporà­nia consta de 24 fotografies en blanc i negre de ros­tres pixelats que fan referència a 74 presos polítics de col·lectius i posicions molt diversos. L’obra de Sierra, retirada de la fira ARCO 2018.

Segons explica Santiago Sierra “El que proposem a través d’aquesta sèrie que vam anar publicant durant l’any passat és fer visible l’existència d’aquests presos polítics a l’Estat espanyol, malgrat el que se sosté insti­tucionalment. No es focalitza cap ideologia en concret, ja que es tracta de demostrar que els presos polítics a l’Espanya contemporània inclouen un ampli ventall de posicions polítiques, especialment d’esquerres; però se segueix un criteri de selecció molt clar: persones empresonades per intentar fer públiques i efectives les seves idees sense recórrer a cap tipus de violència. Segurament no hi són tots els que hi ha, però a través d’aquesta selecció d’exemples molt clars volem deixar constància que existeixen i denunciar no només les lleis caduques i la seva aplicació esbiaixada, sinó so­bretot l’alienació social que permet i justifica aquesta realitat i mira cap a una altra banda”.

Santiago Sierra viu i treballa a Madrid. La seva obra visibilitza la perversitat de les trames de poder que fomenten l’alienació i explotació dels treba­lladors, la injustícia de les relacions laborals, el repartiment desigual de la riquesa que produeix el Capitalisme i la naturalesa perversa del treball i el diner, i les discriminacions per motius racials en un món solcat per fluxos migratoris unidireccionals -Sud-Nord-.

Reprenent i actualitzant algunes estratègies pròpies del Minismalisme, l’Art Conceptual i la performance dels anys setanta, Sierra interromp els fluxos de capital i mercaderies – Obstrucción de una vía con un contenedor de carga, 1998; Persona obstruyendo una línea de containers, 2009-, contracta a treballadors per desvetllar la seva situació precària -20 trabajadores en la bodega de un barco, 2001-, explora els mecanismes de segregació racial que es deriven de les desigualtats econòmiques – Contratación y ordena­ción de 30 trabajadores conforme al color de su piel, 2002; Estudio econó­mico de la piel de los caraqueños, 2006-, i impugna els relats que legitimen una democràcia sustentada sobre la violencia de l’estat -Veteranos de las guerras de Camboya, Ruanda, Kosovo, Afganistán e Irak de cara a la pared, 2010-2; Los encargados, 2012.

DES DEL GROC, de Marià Dinarès

És evident que el color porta una càrrega de signifi­cats i de simbologia, però també apel·la a les emo­cions i sensacions, i als records. Sobretot quan és saturat, la connotació simbòlica i la direcció comuni­cativa són més clares. Quan està matisat, quan conté els grisos, les barreges, les connexions i interaccions entre ells interpel·len a les emocions i els sentiments. El llenguatge del color forma part de sistemes de co­municació i de significats que han anat arrelant o va­riant en el temps. I així, a vegades esdevé seducció o rebuig. I és clar que pot arribar a ser entès com una arma, així ho ha estat moltes vegades; el color s’ha codificat en molts llenguatges i senyals com en les banderes, que en defenses i atacs ha provocat rei­vindicacions i provocacions, però també camuflatges i salvaments. Els animals reaccionen de manera di­ferent amb determinats colors, nosaltres també. La utilització del color com a informació és utilitzat com a alerta, ja sigui per seducció, perill o atac. Però el co­lor no va mai sol, sempre interacciona amb l’entorn, on acaba un color en comença un altre, i si el volem tapar o amagar el contrast l’evidenciarà encara més.

Marià Dinarès. Artista visual que ha combinat la seva trajectòria entre la pràctica artística i la docència, sobretot a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, i en l’impuls i la gestió de l’art contemporani. La seva obra parteix de la pintura, o d’una part singular de la pintura com és el color i l’espai. També ha fet incursions en l’espai escènic i en el terreny de l’art sonor i performatiu. Ha mostrat la seva obra en diferents exposicions i participat en diversos esdeveniments artístics tant al nostre país com a fora.

MANTRA DEL RECORD, de Quim Moya

Mantra del record és un projecte on, des del dia 3 de novembre del 2017 i fins avui, Quim Moya dibuixa el retrat diari d’un dels polítics i líders socials cata­lans empresonats. L’obra neix amb l’objectiu de no oblidar i de compartir, des de la disciplina diària, la denuncia d’una injustícia.

També és converteix en un diari gràfic que, des del present, passa a ser inevitablement la narració histò­rica d’un conflicte i d’un procés que es va mantenint en el temps. Aquest projecte utilitza el dibuix com a mitjà expressió però també un compte específic d’Instagram com a mitjà expositiu (@mantradelre­cord). Una xarxa social que valora la quotidianitat, el dia a dia i la proximitat del missatge, que es conver­teix en un calendari i arxiu visual.

Quim Moya treballa el retrat dels presos amb dife­rents tècniques de dibuix, però el valor del Mantra del record el trobem en la continuïtat, consciència i perseverança de l’artista. Cada imatge ens recorda i representa un dels dies que cada pres polític segueix mancat de llibertat per representar un càrrec decidit a les urnes.

Quim Moya. Artista visual que explora i explota les possibilitats de les arts, la pintura i la gestió cultural. Ha fet tires còmiques i il·lustracions per a diferents mitjans. Codirigeix la residència d’artistes Cal Gras d’Avi­nyó. Ha exposat en diferents punts de Catalunya i Andorra i té obra en col·leccions privades a Nova York, Londres, Beijing o Mumbai. Des de l’any 2006 porta la pintura en directe als escenaris, obtenint una gran projecció, actuant en solitari o amb d’altres creadors. Ha mostrat el seu llenguatge artístic per l’Estat Espanyol, França, Suïssa, Alemanya, Mar­roc, Turquia, Qatar, Kuwait, Tailàndia, Índia, Nova York, Corea, Sudàfrica, etc. actuant en festivals de carrer, televisió i esdeveniments.