WINNIPEG

“Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece. Pero este poema,que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie”. Així es referia Pablo Neruda al que ell va considerar una de les seves majors fites: llogar un vaixell des de França, el Winnipeg, perquè més de 2000 refugiats de la Guerra Civil Espanyola poguessin marxar a Xile a la recerca d’una nova vida.

Aquest muntatge teatral pretén ser un cant a la llibertat i a l’esperança, donant veu, des d’una mirada actual, a la història de tots aquests exiliats i exiliades que es fan dir «Els fills de Neruda», tot recuperant un fet històric que, a diferència d’altres semblants, sembla haver quedat onejant, perdut, en la fràgil memòria espanyola.

UNA OBRA EN RECORD DEL TRAJECTE CAP A L’EXILI DEL VAIXELL WINNIPEG, AMB MÉS DE 2.000 REFUGIATS DE LA GUERRA CIVIL