Exposició "Coffee project", d'Ermisenda Soy

La paraula cafè ens pot recordar infinites coses, l'olor que envaeix la cuina, el soroll de la cafetera, un lloc, un diàleg, en definitiva un acte íntim o un moment per compartir. D'aquesta manera l’experiència basada en les relacions socials, en el dia a dia dels individus ens parla de l’interès de donar valor a les petites coses, a la importància de parar per poder continuar.

CURRICULUM VITAE

Ermisenda Soy es llicencia en Història de l’Art. Ha estudiat, treballat i viscut en diverses ciutats com Bologna, Roma, Barcelona i Torino. Actualment alterna l’activitat d’il·lustradora amb les tasques de dinamització i educació en projectes artístics.

El dibuix i la il·lustració és la seva gran passió, i actualment intenta combinar la feina a l’estudi (és Artista Resident a l’Espai d’Arts de la Roca Umbert de Granollers) amb la docència artística. Li agrada col·laborar en tot tipus de projectes, on la il·lustració o el dibuix en formi part. Des del 2012 organitza, juntament amb Adalaisa Soy, les colònies il·lustrades Difumina.

Ermisenda Soy ha exposat les seves il·lustracions en diferents ciutats, sobretot entre Itàlia i Espanya. Ha publicat en projectes editorials i per empreses públiques i privades. Ha participat com a docent a diferents tipus de tallers, com per exemple en el Big Draw del 2013.

COFFEE PROJECT

La paraula cafè ens pot recordar infinites coses, l'olor que envaeix la cuina, el soroll de la cafetera, un lloc, un diàleg, en definitiva un acte íntim o un moment per compartir.

D'aquesta manera l’experiència basada en les relacions socials, en el dia a dia dels individus ens parla de l’interès de donar valor a les petites coses, a la importància de parar per poder continuar. 

Aquest concepte esdevé el motor inspirador d'aquesta peça, anomenada CoffeeProject. Una obra creada a partir d'imatges de les pauses cafè enviades pel públic i que amb la meva intervenció esdevenen una sola peça. En el recull de fotografies s’inclouen doncs diverses narracions il·lustrades, alfabets visuals d'un imaginari propi que et conviden a perdre’t. Es vol evocar el fet de les experiències viscudes i la connexió amb el públic recordant així un espai social, com si d'un diàleg es tractés.

Un diàleg en una pausa cafè.