Resultats de la cerca

ASIAN DUB FOUNDATION SOUND SYSTEM Paral·lelament a la seva llegendària banda en viu, Asian Dub Foundation continua actuant en el format del Sound System original: un espectacle oficial de l'ADF, però en una dimensió més adequada per a clubs i petites etapes. El Sound System de Asian Dub Foundation posa a la pista de ball tota la seva cèlebre ira militant, amb diversos membres històrics de la banda juntament amb nous convidats, en una línia flexible plena de dj, mc's, cantants i músics del camp ADF. El Sound System ha estat sempre part de la història de l'ADF des dels seus inicis, i representa la possibilitat d'escoltar remeis inèdits, antics i nous, gemmes del seu repertori i nous sons propers en un espectacle definitiu i captivador. Jungle, drum & bass, rap, reggae and asian sounds són els ingredients de les seves seleccions musicals, ja vist a la pista de ball de tot el món, barrejat amb un estil hàbil i emocionant de John Pandit, també conegut com Pandit G, Els carismàtics mc's escopen barres i veus sobre el típic ritual del Sound System. LINE UP: JOHN PANDIT (Dj) Fundador original del grup al costat del baixista Dr Das, el 1993, el dj John Pandit és una de les figures més rellevants de la bass music i la cultura alternativa dels últims 20 anys al Regne Unit. AKTAV8OR (Mc i Dj) Aktav8tor és el líder i cantant de la banda en viu, i està amb ADF des que era petit: la seva habilitat als turntables el converteix en un dj especialitzat. GHETTO PRIEST (Vocals) Una de les majors veus de reggae del Regne Unit des dels anys 90, Ghetto Priest ha assumit funcions vocals per a l'ADF des de la seva obra mestra "Enemic of the Enemy" i ara també porta el seu foc líric al escenari amb el Sound System. SONNY GREEN (Mc) Sonny és un nouvingut a la família ADF. És un artista solitari molt jove però consolidat al Regne Unit, amb el seu estil original, que combina el rap i la poesia, amb una energia salvatge i sorprenent a l'escenari.

ELS AMICS DE LES ARTS Una de les bandes clau del pop-rock català presenta, dins el Curtcircuit, el seu últim treball “Un estrany poder”, un disc ple de pop, optimisme i un cru sentit de l’humor que puja un esglaó essencial de la seva imparable carrera. Quatre dates a diferents sales de concerts de Catalunya on interpretaran les seves cançons creades per a ser cantades a cor multitudinari en les que destaquen els seus arranjaments electrònics. Onze anys de trajectòria musical, quatre àlbums d’estudi i tres Discos d’Or els avalen com a banda indispensable del nostre país que obren ara una nova etapa. INTANA INTANA presenta el seu debut, un disc captivador de pop acústic lluent i íntim, amb tocs d’americana i folk: la banda sonora per a matins de paisatges agrests i camins polsegosos, capvespres daurats o nits que esdevenen matinades intenses. Al capdavant d’INTANA hi trobem a Núria Moliner que en directe l’acompanyen Guillem Callejon (pedal steel i guitarra), Jordi Mestres (baix i guitarra) i Ricard Parera (bateria).

NARCO Després de 3 anys a la carretera amb “Dios te odia” Narco treu el seu 7è disc d’estudi, “Espichufrenia” amb el que arriba a la seva maduresa on tots els sons d’elements electrònics i altres musiques deixen de ser una influencia i s’integren perfectament al so NARCO. En aquest darrer disc conten amb col·laboracions com les de Ana Curra, El Coleta, Space Surimi o Dub Elements. El grup sevillà NARCO porta més de deu anys a les seves esquenes sense parar de gravar i girar. En els últims anys ja han sortit a la llum “Alita de Mosca” (Malpito Records – 2010), “La Rave del Infierno” (Malpito Records – 2011) primer disc espanyol en el que una banda de l’estil de Narco ha estat remesclada per productors de música electrònica, “La Sevilla del Diablo” (La Balacera – 2012) un EP gravat a mitjes amb els grup també sevillà REINCIDENTES, “Versiones para no dormir” (La Balacera – 2013) i “dios te odia” (La Balacera 2014), disc on troben la maduresa en una nova etapa amb un so més definit que incorpora els elements clàssics de Narco i n’afegeix de nous

El proper 9 de Març Casa de la Música de Manresa ens proposa un line-up ben especial, amb una clara intenció de visibilitzar i alhora fer un reconeixement a l’aportació de les dones en l’àmbit cultural, presenta a quatre artistes emergents del Bages, quatre cantautores de diferents estils, quatre artistes que han utilitzat l’instagram per fer la primera aproximació al públic, algunes com Cèlia Vila amb una trajectòria i reconeixement en alça (ha fet diverses col·laboracions a Catalunya Ràdio) i d’altres com Giulia que s’estrenarà en un escenari. Quatre dones que amb una guitarra i la veu ens faran vibrar amb el seu talent. ARYA CANO Tot i que porta relativament poc amb aquest projecte en marxa, Ayra està des de ben petita en contacte amb la música. Els seus pares la van apuntar a una escola de música amb 4 anys i, des de a les hores, no hi hagut dia en que la música no estigués present en tots els àmbits de la seva vida d'una manera o altre. Als 12 anys li van regalar la seva primera guitarra i des de a les hores el que la música significava per ella va donar un gir de 180°: ja no era quelcom que li servís de banda sonora o que pogués interpretar i prou, sinó que es va convertir en un canal per expressar-se. A partir d'aquí va anar tocant en diferents grups i formacions musicals dels estils més diversos, el qual li ha servit per conèixer gent meravellosa i perquè la música que fa ara tingui pinzellades d'estils molt diferents. CÈLIA VILA La Cèlia Vila és una noia de 21 anys que viu en un poble molt tranquil, Calders (al Moianès). La seva intenció és que la veu, acompanyada de la guitarra, pugui fer sentir a la gent com a casa quan m’escolti. La música és una part molt important de la seva vida, essencial. Va començar llenguatge musical als 6 anys, va realitzar quatre o cinc anys de cant i 7 anys de violoncel. Durant dos anys va fer classes de guitarra però ha continuat aprenent-ne de forma autodidacta. El repertori és molt divers i canviant, escullo aquelles amb les quals gaudeix, aquelles que són especials per ella, per un motiu o per un altre. Cada concert, cada lloc és diferent. Les cançons que són més especials per la Cèlia i alhora les que ha tocat des del primer dia que vaig començar a cantar en públic, són: “Hallelujah” del Leonard Cohen i “Jueves”. GIULIA Des de ben petita li ha agradat la música de tot tipus ja sigui jazz, soul, indie-folk, reggae fins a rock. Diu que sempre li ha cridat l'atenció el món artístic, en concret el de la música, és una altra manera d'expressar-se dalt d'un escenari i que es com sentir-se lliure fent el que realment li agrada tot ensenyant-ho al públic que la rep. Un dia es va posar a gravar cover de les cançons que li agradaven i les va penjar al “Instagram”. Més endavant va començar a endinsar-se en el món de composar alguna cançó pròpia, al qual s'inspirava amb els seus problemes i pensaments de la vida que tenia i intentava treure-li la part bona fent el que feia. Giula aterra a l’Stroika amb una barreja d’il·lusió i nerviosisme ja que serà la primera vegada que trepitja un escenari, i on farà el salt de les xarxes socials cap al públic en directe. ARIADNA GABRIEL Per l’Ariadna Gabriel la música és i ha estat sempre una companya de vida fonamental. Des de ben petita que es va endinsar en el món del clàssic amb la flauta travessera, i posteriorment al modern amb la guitarra elèctrica i la bateria. Va ser quan va començar a experimentar versionant en acústic grups ben diversos com The Beatles, Arctic Monkeys o Manel, que va trobar en la senzillesa d’una guitarra i la seva veu un nou món on evadir-se.

RAT-ZINGER Rat-Zinger, format per músics bregats i fets malbé en projectes consolidats, saben que van a estar poc temps entre nosaltres i intentaran portar-nos per davant. Així viuen i de la mateixa manera canten. Ens mostren el podrit que està tot; així, partint des del carrer, són el mirall trencat dels perdedors. És per això que es tracta d'un dels grups més incendiaris i directes a la jugular que s'han parit a Euskal Herria en molt de temps. No són debades els anys dedicats a expulsar escenaris amb altres grups, haver assistit a centenars de memorables concerts, l'haver patejat els carrers una i altra vegada buscant ... alguna cosa, que no serà altra cosa que misèria, corrupció i mamoneig. Tot compte en aquest poderós grup de Bilbao, tot suma. Les seves incandescents cançons no vacil·len a prémer el gallet i disparar reflexions que travessen els fonaments d'aquesta societat, estrips emocionals que, si et deixes, se't clavaran fins al moll. Rat-Zinger no és punk-rock, no és hardcore, no és hardrock, no és metall ... És tot això i és també tota una declaració d'intencions executada amb potència i contundència, amb l'objectiu de carregar-se l'establert o morir en l'intent. SR. AGENTE "Punk Rock" Txino: Veu / Txetxo: Guitarra / Poti: Baix / Ramon: Bateria / MDA HXC/Punk/Metal de Sant Vicenç De Castellet incombustibles i irreverents.