Resultats de la cerca

NARCO Després de 3 anys a la carretera amb “Dios te odia” Narco treu el seu 7è disc d’estudi, “Espichufrenia” amb el que arriba a la seva maduresa on tots els sons d’elements electrònics i altres musiques deixen de ser una influencia i s’integren perfectament al so NARCO. En aquest darrer disc conten amb col·laboracions com les de Ana Curra, El Coleta, Space Surimi o Dub Elements. El grup sevillà NARCO porta més de deu anys a les seves esquenes sense parar de gravar i girar. En els últims anys ja han sortit a la llum “Alita de Mosca” (Malpito Records – 2010), “La Rave del Infierno” (Malpito Records – 2011) primer disc espanyol en el que una banda de l’estil de Narco ha estat remesclada per productors de música electrònica, “La Sevilla del Diablo” (La Balacera – 2012) un EP gravat a mitjes amb els grup també sevillà REINCIDENTES, “Versiones para no dormir” (La Balacera – 2013) i “dios te odia” (La Balacera 2014), disc on troben la maduresa en una nova etapa amb un so més definit que incorpora els elements clàssics de Narco i n’afegeix de nous

El proper 9 de Març Casa de la Música de Manresa ens proposa un line-up ben especial, amb una clara intenció de visibilitzar i alhora fer un reconeixement a l’aportació de les dones en l’àmbit cultural, presenta a quatre artistes emergents del Bages, quatre cantautores de diferents estils, quatre artistes que han utilitzat l’instagram per fer la primera aproximació al públic, algunes com Cèlia Vila amb una trajectòria i reconeixement en alça (ha fet diverses col·laboracions a Catalunya Ràdio) i d’altres com Giulia que s’estrenarà en un escenari. Quatre dones que amb una guitarra i la veu ens faran vibrar amb el seu talent. ARYA CANO Tot i que porta relativament poc amb aquest projecte en marxa, Ayra està des de ben petita en contacte amb la música. Els seus pares la van apuntar a una escola de música amb 4 anys i, des de a les hores, no hi hagut dia en que la música no estigués present en tots els àmbits de la seva vida d'una manera o altre. Als 12 anys li van regalar la seva primera guitarra i des de a les hores el que la música significava per ella va donar un gir de 180°: ja no era quelcom que li servís de banda sonora o que pogués interpretar i prou, sinó que es va convertir en un canal per expressar-se. A partir d'aquí va anar tocant en diferents grups i formacions musicals dels estils més diversos, el qual li ha servit per conèixer gent meravellosa i perquè la música que fa ara tingui pinzellades d'estils molt diferents. CÈLIA VILA La Cèlia Vila és una noia de 21 anys que viu en un poble molt tranquil, Calders (al Moianès). La seva intenció és que la veu, acompanyada de la guitarra, pugui fer sentir a la gent com a casa quan m’escolti. La música és una part molt important de la seva vida, essencial. Va començar llenguatge musical als 6 anys, va realitzar quatre o cinc anys de cant i 7 anys de violoncel. Durant dos anys va fer classes de guitarra però ha continuat aprenent-ne de forma autodidacta. El repertori és molt divers i canviant, escullo aquelles amb les quals gaudeix, aquelles que són especials per ella, per un motiu o per un altre. Cada concert, cada lloc és diferent. Les cançons que són més especials per la Cèlia i alhora les que ha tocat des del primer dia que vaig començar a cantar en públic, són: “Hallelujah” del Leonard Cohen i “Jueves”. GIULIA Des de ben petita li ha agradat la música de tot tipus ja sigui jazz, soul, indie-folk, reggae fins a rock. Diu que sempre li ha cridat l'atenció el món artístic, en concret el de la música, és una altra manera d'expressar-se dalt d'un escenari i que es com sentir-se lliure fent el que realment li agrada tot ensenyant-ho al públic que la rep. Un dia es va posar a gravar cover de les cançons que li agradaven i les va penjar al “Instagram”. Més endavant va començar a endinsar-se en el món de composar alguna cançó pròpia, al qual s'inspirava amb els seus problemes i pensaments de la vida que tenia i intentava treure-li la part bona fent el que feia. Giula aterra a l’Stroika amb una barreja d’il·lusió i nerviosisme ja que serà la primera vegada que trepitja un escenari, i on farà el salt de les xarxes socials cap al públic en directe. ARIADNA GABRIEL Per l’Ariadna Gabriel la música és i ha estat sempre una companya de vida fonamental. Des de ben petita que es va endinsar en el món del clàssic amb la flauta travessera, i posteriorment al modern amb la guitarra elèctrica i la bateria. Va ser quan va començar a experimentar versionant en acústic grups ben diversos com The Beatles, Arctic Monkeys o Manel, que va trobar en la senzillesa d’una guitarra i la seva veu un nou món on evadir-se.

RAT-ZINGER Rat-Zinger, format per músics bregats i fets malbé en projectes consolidats, saben que van a estar poc temps entre nosaltres i intentaran portar-nos per davant. Així viuen i de la mateixa manera canten. Ens mostren el podrit que està tot; així, partint des del carrer, són el mirall trencat dels perdedors. És per això que es tracta d'un dels grups més incendiaris i directes a la jugular que s'han parit a Euskal Herria en molt de temps. No són debades els anys dedicats a expulsar escenaris amb altres grups, haver assistit a centenars de memorables concerts, l'haver patejat els carrers una i altra vegada buscant ... alguna cosa, que no serà altra cosa que misèria, corrupció i mamoneig. Tot compte en aquest poderós grup de Bilbao, tot suma. Les seves incandescents cançons no vacil·len a prémer el gallet i disparar reflexions que travessen els fonaments d'aquesta societat, estrips emocionals que, si et deixes, se't clavaran fins al moll. Rat-Zinger no és punk-rock, no és hardcore, no és hardrock, no és metall ... És tot això i és també tota una declaració d'intencions executada amb potència i contundència, amb l'objectiu de carregar-se l'establert o morir en l'intent. SR. AGENTE "Punk Rock" Txino: Veu / Txetxo: Guitarra / Poti: Baix / Ramon: Bateria / MDA HXC/Punk/Metal de Sant Vicenç De Castellet incombustibles i irreverents.